Bullying assetjament a l’escola)

BULLYING (ASSETJAMENT A L’ESCOLA)

Eduard Giró, psicòleg  i professor de secundària

 

Guió xerrada

Aprendre a conviure: Com prevenir el “bullying”:

  1. La Família davant l’educació dels fills i filles.
  2. Família i Escola per la convivència: una col·laboració necessària.
  3. El “bullying “ i altres problemes de convivència.
  4. Pautes educatives per a la convivència i enfront la violència.

 

QUÈ ÉS EL “BULLYING”

Adaptat de la Dir. D’Innovació educativa del Govern Basc

Es tracta de conductes que tenen a veure amb la intimidació, l’assetjament, l’aïllament, l’amenaça, els insults, sobre una víctima o víctimes senyalades.

“Un alumne és agredit o es converteix en víctima quan està exposat de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que duu a terme un altre o diversos alumnes”(Olweus).

Quan un noi/a es fica amb un altre company insultant-lo, posant-li sobrenoms, rient-se’n, amenaçant, tirant les seves coses o dient-li a altres que no vagin o no juguin amb ell/a.

Al pati, als passadissos, als lavabos i a la pròpia classe passa, a vegades, que uns nois i noies es fiquen amb altres, se’n riuen del seu aspecte, se’n riuen d’ells, i després diuen que han estat jugant o que els altres són uns “ploramiques”, però en realitat això molesta molt.

Alguns/es nois/es els diuen als altres que no parlin a un altre noi, per a què no tingui amics ni amigues, o l’acusen en fals, amenaçant-lo.

Hi ha nois que abusen de la seva força i fan el fatxenda i es fan els “guais”, perquè els altres els hi riguin les gràcies quan ho fan, peguen o amenacen a un altre company que no és tan fort o que té vergonya d’enfrontar-se amb ells i es calla.

Altres vegades, un grup de nois es fica amb una noia escampant rumors falsos sobre ella, simplement perquè ella no vol sortir amb ells, o no vol fer el que li demanen. Aquesta noia comença a perdre els seus amics i a tenir mala fama.

Tot això es pot considerar bullying quan passa de manera repetida.

 

INDICADORS DE SITUACIONS DE “BULLYING”

Adaptat de la Dir. D’Innovació educativa del Govern Basc

Aquests indicadors ens posen sobre la pista de situacions que podrien ser de maltractament però no sempre. Per tant, una vegada manifestat algun d’aquests indicadors caldria realitzar una observació més acurada de la situació.

  • Escridassades repetides a classe contra determinats alumnes
  • Diferències significatives en relació a companys quant a aspecte físic, forma de vestir, …
  • Canvis bruscos d’estat d’ànim sense explicació aparent: tristor, aïllament, …
  • Aparició de comportaments poc habituals
  • Submissió incondicional entre alumnes
  • Les faltes repetides i l’absentisme
  • No participar habitualment en les sortides de grup
  • Comportaments en els passadissos: empentes, anar sol, clatellots, …
  • Comportaments en els patis: no jugar amb els altres, anar sol, ser colpejat, …
  • Pintades als lavabos, escrits o comentaris despectius contra algun alumne
  • Evidencies físiques de violència sense una explicació clara

 

LA DIMENSIÓ I INCIDÈNCIA DEL “BULLYING”

A Catalunya aquest problema no arriba a les proporcions d’altres llocs d’Europa i poques vegades s’arriba a casos greus. Podem referir-nos a una situació qualitativament preocupant en la qual podem diferenciar algunes tendències.

Edat: La de major incidència és entre els 11 i 15 anys.

Génere: Sembla que els nois manifesten una agressió més directa i física mentre les noies ho fan de manera més indirecte.

Lloc i moment: El lloc més habitual és al pati, encara que a Secundària s’amplia a pasadissos i aules sempre evitant la presència de l’adult.

Tampoc cal sobredimensionar les situacions de maltractament greu. Es parla entre un 4% i 16% d’alumnes implicats en situacions d’aquests tipus. S’ha de poder diferenciar d’altres conflictes puntuals entre alumnes en els quals també cal intervenir però d’una altra manera.

Estudis Joventut i Seguretat a Catalunya (2000-01) Informe JM Avilés (2003) Institut Basc d’avaluació (2005)
Dades
  • 16’1% informa sobre agressions verbals
  • 3’7 informa sobre agressions físiques
  • 6% pateixen bullying
  • 1’6% diariament
  • 4’3% de mitjana  entre 5è i 4t d’ESO
  • El valor més alt és a 6è amb un 6’2%

 

ALGUNES PAUTES QUE UTILITZEU ELS PARES I LES MARES (I QUE FUNCIONEN)

Adaptat de J.Colell

EDUCACIÓ

  • Donar models positius de relació personal i familiar, de valors.
  • Donar-li oportunitats de construir amistats i relacions.
  • Col·laborar amb l’Escola.

COMUNICACIÓ

  • Mantenir un nivell òptim de comunicació amb els fils/es.
  • Parlar i tractar sobre com afrontar els problemes.

LÍMITS

  • Definir unes normes clares i consistents.
  • “Controlar” la influència dels nous agents socialitzadors.

 

«Es preciso tratar el bullying con prudencia y no ver fantasmas donde no los hay» Gara  06.10.2004  EXTRACTE

El experto José María Avilés afirma que para combatir el problema son necesarios planes anti-bullying elaborados por diferentes agentes de la sociedad.

No es un problema nuevo ni aislado, (…). José María Avilés ha analizado durante años este problema y asegura que es preciso delimitar el concepto y aplicar planes específicos para atajarlo, programas que sean elaborados tanto por los padres como por los educadores y las instituciones. El experto asegura, a su vez, que se trata de un problema amplio, que además de a las víctimas afecta también a agresores y testigos que perciben en este ambiente sus valores educativos.

«Es una conducta intencionada, planificada, repetitiva, mantenida en el tiempo y que expresa como ninguna la dramática situación del ejercicio del poder abusivo (…), así definió el concepto de bullying José María Avilés, psicólogo y experto sobre este tema y que asegura que el 6% del alumnado es víctima de este fenómeno.

Avilés aseguró que el bullying ha estado hasta ahora tan presente en las aulas como marginado en la sociedad. (….). Según este experto, en estos momentos es preciso realizar una reflexión y, sobre todo, tratar el tema con prudencia. «No empecemos ahora a ver fantasmas donde no los hay», recomendó Avillés.(…). «En la medida en la que seamos capaces de diferenciar lo que es el bullying de lo que no lo es, estaremos, en primer lugar, posicionándonos ante un fenómeno grave y difícil de abordar y, por otra parte, estaremos empezando a situar las vías de la intervención», aseguró.

Avilés subrayó que en el  bullying siempre existe un desequilibrio de poder entre agresor y víctima. «El agresor es más fuerte, bien porque físicamente sea superior, porque socialmente tenga más redes sociales en el grupo o bien psicológicamente más fuerte».

El experto afirmó que es preciso diferenciar el conflicto y el bullying y variar las medidas que se toman para resolver ambos problemas. «Las medidas que se toman de cara a resolver el bullying no tienen que ir precisamente por la vía de la resolución de conflictos», aseguró. En este aspecto, precisó que las políticas para mejorar la convivencia, aunque ayudan, no sirven para combatir este problema y recomendó aplicar planes específicos anti-bullying.

Problema amplio

También instó a las autoridades educativas a tomar conciencia de que éste no es un problema que puedan resolver el profesorado o los padres por sí solos, ya que en su opinión el fenómeno del bullying es un problema social más amplio. «El bullying es un problema que no deja impasible a nadie. A la víctima le afecta indudablemente, pero los agresores también se ven afectados por ello, se acostumbran a establecer relaciones personales basados en el abuso de poder» aseguró.

Expuso que los espectadores y los testigos de los abusos se ven afectados también. «No olvidemos que en la adolescencia se conforma el desarrollo moral y que los espectadores están aprendiendo a contemplar situaciones injustas, aun a sabiendas de que lo son, y aprendiendo a mirar a otro sitio y no intervenir», recordó. (…).

Los padres también deben realizar un ejercicio de reflexión, y además de participar en las planificaciones escolares para luchar contra el bullying, deben analizar el comportamiento de sus hijos e hijas. «Es común entre los jóvenes que sufren bullying el cambio brusco de comportamiento o tener temor a salir de casa o, sobre todo, a acudir al centro escolar». Y es que, según Avilés, en muchos casos las víctimas piden ayuda mediante el silencio. (…)

MÉS INFORMACIÓ

  • www.xtec.es/~jcollell. Trobareu Guia per a les famílies, nombroses referències i links.
  • Servei de suport del Dep. d’Educació. Podeu contactar a través Escola o a serveis territorials.
  • AVILÉS MARTÍNEZ, JM(2003); “Bullying: intimidación y maltrato entre el alumnado”. STEE-EILAS