Bullying

Què és el bullying?

Aquest terme, tant sentit últimament en els mitjans de comunicació, fa referència a la violència a les aules i, més concretament, en la seva forma més greu: l’assenjament repetitiu, que es converteix en una autèntica persecució que pot provocar l’exclusió social de la víctima.

Si cal preocupar-se o no ho heu de jutjar vosaltres mateixos. Segons un estudi realitzat per la institució “Centro Reina Sofia” entre els escolars de 12 a 16 anys sota el nom de “Violència entre els companys d’escola” arriben a la conclusió que:

El 2,5% pateix assetjament per part d’algun company.

De cada 100 alumnes 15 han estat víctimes i 75 testimonis d’aquests fets.

El tipus de maltractament que pateix la víctima és majoritàriament emocional (90%), físic (70%). El 60% de les víctimes pateix més d’un tipus de maltractament.

El perfil de les víctimes: Segons l’informe, en el cas de la violència escolar, tant les víctimes com els agressors són normalment nois. Tanmateix, en el cas de l’assetjament, el 65% de les víctimes són noies. En aquest cas, es defineixen a sí mateixes solitàries i sense amics, depressives i amb sentiment de tristesa, alteracions de la son i amb un menor rendiment escolar. Tenen més possibilitat de ser-ho aquells joves amb escasses habilitats socials i que participen poc en activitats de grup, trets físics i/o culturals diferents o discapacitat entre d’altres.

El perfil dels agressors: En el 65% dels casos es tracta de nois, normalment amb manca d’empatia vers els altres, amb baixa autoestima, egocèntrics i amb fracàs escolar. Altres trets identificatius són el consum d’alcohol o estupefaents, maltractament familiar, absència de transmissió de valors, hàbits o sancions adequades.

El 83,6% dels agressors afirmen també haver estat víctimes. En general, els agressors són aficionats a les activitats de risc (59%) pel.lícules i jocs violents (41%) i és freqüent que tinguin sentiments d’odi cap els altres (39,3%).

El 83,6% dels agressors afirmen també haver estat víctimes. Precisament una de les seves característiques és una percepció distorsionada de la realitat, consideren que el seu atac és una defensa davant una agressió o suposada provocació de la víctima (fins un 70,5% ho pensa). Per aquest motiu solen necessitar assistència psicològica a més de la lògica sanció. Una altra dada interessant és que el 57,4% dels nois que es confessa agressor participa afegint-se a un company que ha agredit a un altre.

Són els nois els que realitzen més actes d’agressió i són les noies les que exerceixen l’exclusió e intimidació psicològica.

Altres factors que afavoreixen la violència escolar.
En general, existeixen altres factors d’influència socioculturals, com la presentació, per part dels mitjans de comunicació, de models mancats de valors, la baixa qualitat de la programació, els prejudicis, els continguts violents, etc. Les situacions econòmiques precàries o la justificació social de la violència formen també part dels factors que intervenen.

En un informe realitzat pel catedràtic Pedro Eyerbe anticipava com a possibles causes de la indisciplina en els centres escolars la falta de supervisió familiar dels adolescents, la pèrdua de les normes de respecte i consideració, voler cridar l’atenció i la heterogeneïtat de las classes.

En el llibre “Generación L”, el seu autor Pere Pena defensa que la violència escolar i l’assetjament o bullying és el resultat de l’enfonsament d’un model d’educació. L’escassa atenció dels pares i seva falta d’orientació serien també l’origen de la violència i el pasotisme dels adolescents. Tot això sense obviar la responsabilitat dels centres educatius.


El bullying homofòbic a l’escola

Hi ha molts estudis i activitats relacionades amb l’estudi d’aquest fet social. El passat 12 i 13 de novembre es va fer el IV Seminari de bullying homofòbic a l’IES Maragall, amb el títol “La família: nucli d’amor, de comprensió i d’acompanyament”. Va ser organitzat per La regidoria de la Dona i els Drets Sòcials de l’Ajuntament de Barcelona, Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, La Fundació Religiosa Cassà Just, Hotel Axel i el Casal Lambda. Va comptar amb la participació de famílies de tota la península ja que ho va organitzar l’AMPGIL (Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes). Va tancar el seminari Pilar Vallugera, regidora de Drets Civils i Jaume Funes, adjunt al Síndic de Greuges per a la dels drets dels infants.

El present article parla de les conseqüències psicològiques del bullying homofòbic i està realitzat per Sílvia Morell Capel, psicóloga del Casal Lambda de Barcelona, que va intervenir en algun dels diferents tallers que es varen realitzar en aquestes jornades.

El terme anglès Bullying s’ha posat darrerament de moda per referir-se en general a l’assetjament escolar. Com a cas particular, el Bullying Homofòbic és l’assetjament que reben alguns nens i adolescents identificats, real o suposadament, com a homosexuals o transexuals.

Diverses formes d’assetjament estan tan integrades en la nostra cultura que fins i tot en formen part. Però cóm és que es dona això en la nostra societat? Darrerament la violència contra les dones possa de manifest el masclisme que domina la nostra cultura. L’home ha estat el centre de l’univers durant segles i segles. Per exemple, es coneix alguna pintora important anterior al segle XX? Poc a poc la dona s’està guanyant un lloc dins la societat i aquest es un canvi cultural necessari i urgent.

La nostra cultura és homofòbica ja que discrimina a les persones homosexuals perquè tenen un altre orientació sexual que la de les persones heterosexuals, que la cultura i la societat tradicional considera correctes. Per exemple, els llibres de text possen generalment exemples de parelles home-dona i mai de parelles homosexuals. No hauriem d’anar canviant també aquesta visió tan reduccionista de la sexualitat humana?

Doncs mentre nosaltres estem discutint acaloradament si el casament entre persones del mateix sexe es pot dir matrimoni o no, i mentre discutim si hem de donar classes de sexualitat a les escoles i a quins nivells i amb quins continugts, hi ha un, dos, tres i, en alguns casos més nens/nenes per centre que estan patint l’assetjament, i la resta de nens/nenes estan sent educats en la intolerància i el no respecte als altres. Ja podem donar exemples de normalitat i citar que persones amb la fama i la categoria humana de Garcia Lorca i Oscar Wilde eren homosexuals, i que si algu a la classe diu tú calla, marieta! o en el pati no es senti el tan típic ¡maricón el ultimo! i no es prenen mesures correctives per evitar-ho, s’estarà educant als nostres joves amb la idea de que és acceptable i correcte pensar i actuar d’aquesta manera, tendint a perpetuar aquesta actitud.

Les conseqüencies per al nen o la nena assetjats són les següents:

  • Baix rendiment escolar
  • Problemes de comportament
  • Autoestima baixa
  • Trastorns alimentaris
  • Incici a l’abús d´alcohol i drogues
  • Absentisme escolar
  • Aïllament social, que comporta problemes de relació interpersonal
  • Transtorns d’ansietat en general
  • Transtorns afectius i, en última instància, suïcidis

Les formes d’assetjament són molt variades, i les seves manifestacions poden tenir diferents conseqüències:

  • Acudits
  • Comentaris desagradables
  • Insults coneguts vulgarment
  • Bromes o preses de pèl
  • Graffitis obscens
  • Missatges de mòbil i d’Internet insultants
  • Despreci social, desqualificacions
  • Aïllament i marginació
  • Ridiculització i marginació
  • Abusos verbals directes
  • Gesticulacions obscenes
  • Intimidació
  • Robatoris
  • Assalts físics
  • Assalts sexuals
  • Crims

Què s’ha de fer?
En el cas que es detecti algun d’aquests comportaments, es recomanen algunes intervencions immediates:

1. Els pares del nen/nena no assetjat/da:

  • Reflexió personal sobre el tema.
  • Preguntar als nostres fills si es donen actituds d’aquest tipus dins la classe.
  • En el cas que es donin, propiciar un diàleg constructiu amb els nostres fills.
  • Si es tracta de un cas greu d’assetjament i es sospita de que el nano assetjat presenta aquestes conductes, denunciar-ho al tutor o director.
  • Dins l´AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) realitzar cursos sobre tolerància i drets humans, que incloguin la llibertat sexual.

2. Els pares del nen/nena assetjat/da.

  • Denunciar immediatament la situació al tutor i director.
  • Posar-se immediatament en mans de psicòlegs especialitzats en el tema.
  • Si des de l’escola no es prenen mesures immediates, denunciar el cas a l’Adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels Drets dels infants (Adjunt al Síndic per a la defensa dels drets dels infants: Jaume Funes Artiaga – Oficina del Sindic de Greuges de Catalunya, c/Josep Anselm Clavé 31 (Palau del Marquès d’Alfarràs) Barcelona, 08002, telèfon: 93 301 80 75 fax: 93 301 31 87 correu: sindic@sindicgreugescat.org).
  • Si des de l’escola no hi ha bona actitud o no es prenen mesures immediates, caldrà canviar el nen/nena de l’escola.

3. Els professors i tutors

  • No deixar passar cap insult ni broma homòfoba.
  • Aprofitar tutories o classes sobre drets humans per fer esment d’aquestes situacions.
  • Detecció dels casos i intervenció immediata.
  • Posar-se en contacte amb els pares del nen/nena assetjat/da.
  • Posar-se en contacte amb els pares dels nens/nenes assetjadors.
  • Posar el cas en coneixement del AMPA del col.legi.
  • Posar el cas en coneixement de l’Adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels Drets dels infants.