Drogues

Drogues i preguntes

Sí llegim la premsa a diari podem constatar que el nostre país va al capdavant en el consum de drogues, però si tenim en compte el que veiem i escoltem, les enquestes podrien quedar curtes. El consum es generalitza i arriba a totes les classes socials, encara que com sempre la pitjor part se l’emporten els mes desprotegits. Tan si ens agrada o si no, encara avui les drogues disfruten d’un prestigi social i cultural semblant al que tenien fins fa poc el tabac i l’alcohol. El consum d’estupefaents sembla que va lligat a certes professions i a alguns models de personatges de la vida pública acompanyat de maneres de passar-ho be.
L’home sempre ha buscat ampliar la seva percepció per mitjans artificials, ha perseguit la lucidesa a traves d’ajudes externes, però tal i com està avui la societat sembla que el que es reclama és una altra mena de sensacions més pròximes a l’anestèsia dels sentits i a l’estúpida contemplació bovina.
La situació és alarmant. Però ¿Per què els espanyols són més consumidors que la resta dels europeus? ¿Hi influeixen la marginalitat, la falta d’estímuls ètics i socials i un futur incert? ¿Els nostres adolescents són més fanfarrons per fora i més febles i amb menys criteri per dins? ¿Quina resposta es dóna al metallenguatge, al sobreentès, a la solapada acceptació que es practica diàriament als mitjans audiovisuals? ¿Quina mena de trastorn personal aboca al consum? ¿Quin és el procés d’iniciació? ¿A qui beneficia una societat drogada, mansa, violenta i resignada? Les preguntes poden ser moltes, com múltiples els silencis. Per ara.

Joan Pere viladecans. Pintor. El Peròdico. Maig 2004.

Drogues i respostes

La comunitat educativa que formem part d’aquesta escola l’AMPA i l’Escola IPSE, no som indiferents davant una problemàtica que afecta al conjunt de la nostre societat i que pot afectar principalment les generacions dels nostres fills. Per això ens hem coordinat en un projecte i busquem respostes prevenir educant.
Durant aquest curs escolar l’Escola IPSE des del Departament d’Orientació Pedagògic i a través de les tutories ha dut a terme un projecte educatiu sobre la prevenció de les drogodependències i substàncies addictives a 1er i 3r d’ESO. Amb el suport de l’Agència de Salut Pública adaptant-se als programes Evitem-ho (1erESO, sobre tabaquisme i alcohol) i Diguem-no i xkptas.com ( 3r d’ESO, sobre substàncies addictives). A traves de l’AMPA es varem afegir al projecte organitzant unes xerrades per als alumnes de 3r d’ESO i per als pares d’ESO, Batxillerat i Primària impartides per Eduard Sala, Educador Social i expert en drogodependències.
Aquestes activitats han estat molt ben acollides tant per part dels alumnes, dels professors i dels pares. El darrer 11 de maig varem fer una trobada que va servir de cloenda i anàlisi d’aquestes activitats.
Hi van intervenir en la primera part: Carme Bassoles, Directora pedagògica del Departament d’Orientació, Marta Ciurana Psicòloga del Departament d’Orientació, Ruth Lladó, Coordinadora d’ESO, Teresa Capella i Elena Montmay, tutores de 3r d’ESO que varen valorar i explicar les activitats i accions que es fan des de l’Escola amb els alumnes de la següent manera:

  • Plantejant en trobar respostes des de la reflexió pròpia de cada alumne provocant situacions en les que han de decidir per sí mateixos.

  • Buscant la participació analitzant les conductes sota i fora de la pressió del grup. Superant lles vergonyes pròpies de l’edat alhora de fer postes en comú.

  • Treballant la presa de decisions.

  • Garantint la privacitat en els casos en que ja estiguin dins de les conductes de risc. Fugint de l’amenaça i la por per trobar respostes positives.

  • Seguiment i anàlisi de conductes errònies i de risc .Analitzar les respostes receptives, assertives i passives davant situacions de risc simulades.

La segona par va estar a càrrec d’Eduard Sala, Educador Social i expert en drogodependències amb un llenguatge col.loquial i directe que va mantenir atent l’auditori durant gairebé dues hores tal com ja havia fet prèviament amb els alumnes de 3r d’ESO des del seu àmbit. A partir de reflexions pròpies i plantejaments molt directes també buscant respostes situant-nos des de l’àmbit de la família:

  • Plantejant-nos les nostres actituds com adults amb l’alcohol i el tabac davant els nostres amics i familiars en les celebracions i trobades. Socialment l’alcohol i el tabac està sempre present.

  • Valorar quines són les preocupacions dels adolescents i trobar punts de diàleg. Sovint no coincidim en els temes que ens preocupen. Situem-nos en la seva edat retrospectivament.

  • Veure que els adolescents interactuen amb els altres i han de prendre decisions importants per a ells. Per a que siguin capaços de dir que NO primer han d’aprendre a prendre decisions importants a nivell familiar. No cal donar-li tot fet al nostre fill ja que no aprenen a ser capaços de fer front a la pressió del grup. Cal que valorin el per que fan el que fan. Quina és la seva posició en el grup: Assertiu, Assertiu actiu, No Assertiu i Assertiu passiu.

  • Fer arribar el nostre discurs d’una manera directa sense desacreditar-nos. Sovint els hi parlem del futur quan el que més valoren és el present. Sovint només donem informació sense entrar en situació.

  • Cal destacar dos conceptes molt diferents davant les substàncies addictives: Tolerància,que determina les dosis de substància no per sentir-te be sinó per no sentir-te malament, i Dependència, quan no pots escollir ja estàs depenent. No confondre l’abús puntual amb la drogodependència.

  • Distingir entre els tipus de drogues; Les depressores ( tranquil.litzants, heroïna, alcohol…), les estimulants ( cocaïna, amfetamina, nicotina,,,) i Pertorbadores del sistema nerviós central (pastilles, cànnabis…). El desconeixement de les seves conseqüències i la composició de moltes d’elles. Les conseqüències son sempre llarg termini i irreversibles.

  • Cal trobar espais de diàleg. Cal escoltar-los quan ells ho demanen i deixar allò que estiguis fent. Ells marquen el ritme i parlaran amb nosaltres quan ho necessitin. Valorem més la nostra opinió del que sembla i això es constata a llarg termini.

  • No podem ser contradictoris, incoherents, massa rígids, massa laxos, cal posar límits molt clars.

  • Cal estar pendents sí està molt desmotivat o dispers (descartant evidentment un enamorament), molt accelerats, les olors i els amics, sense obsessionar-nos.

  • Finalment si cauen en la drogodependència cal lluitar junts ja que ningú no surt endavant si no vol.

La valoració d’aquest projecte ha estat molt positiva tant per part dels alumnes, professors i pares. L’AMPA mitjançant l’Escola de Pares seguirem treballant en aquesta línia conjuntament amb el Departament de Psicopedagogia de l’Escola IPSE encapçalat per Conxita Reig , Coordinadora Pedagògica i Psicopedagoga Cap del Departament d’Orientació,per obtenir aquesta bona acollida i acceptació en aquests temes tan importants que ens afecten a tots i que formen part del projecte educatiu.

La junta de l’AMPA.