Noves addiccions

Data: 29 de novembre de 2007

Conferència col•loqui a càrrec de José Maria Otín Grasa. Cap de serveis de l’Hospital de dia de Llúria.

L’aparició i desenvolupament de les Noves Tecnologies han aparegut entre els joves noves addiccions derivades del seu abús: internet, messenger, vídeo-jocs, telèfons mòbils, jocs de rol, youtube, fotolog, chats… Donat que els menors són més vulnerables davant els canvis socials i la utilització d’aquestes eines els dona sentiments de seguretat personal i de pertinença a un grup social, cal desenvolupar i promoure programes de promoció d’usos saludables.

Addicció a Internet:

L’ IAD, síndrome d’addicció a Internet , és un síndrome similar a altres addiccions com les causades per l’alcohol i les drogues.

Actualment el 10% dels usuaris majors de 14 anys presenten símptomes d’addicció. Actualment els adolescents passen més temps amb Internet que veien la televisió. Les característiques que ofereix Internet a l’usuari són l’anonimat, l’absència de comunicació no verbal, el distanciament físic i la possibilitat del pas ràpid del temps.

Per detectar aquesta addicció ens hem de fitxar en una sèrie de símptomes com: temps de connexió alt, aïllament, desatenció de les obligacions, ús anòmal.

L’utilització de la xarxa s’ha classificat en tres models:
1.- Aficionats: persones que recullen informació, fan servir jocs o nous programes.
2.- Socials: persones que cerquen relacions mitjançant la xarxa: xats, jocs on line,…
3.- Patològics: internet es converteix en un instrument per posar en joc una patologia que ja existeix en el individu: joc, sexe, compres compulsives, etc.

Així, doncs, l’addicció va lligada a factors personals, no al caràcter addictiu d’Internet. L’addicció es dona en persones amb factors de risc com trastorns afectius, amb manca de relacions o objectius a la vida o amb dificultat de relacions interpersonals (timidesa, baixa autoestima).

Video – jocs

El vídeo-joc és un estímul que proporciona un factor de benestar i, per tant, pot arribar-se a la dependència mental i física davant aquest estímul.

Els signes d’alerta per detectar aquesta dependència són: absort, tensió, manca d’interès per altres activitats, son, distanciament de la família i els amics, aïllament.

Com en el cas anterior, l’addicció depend més de les característiques personals de l’individu que no pas dels propis vídeo-jocs. Normalment les causes són una personalitat dependent i/o problemes familiars.

Els vídeo-jocs entretenen, cultiven la concentració, la competitivitat, la coordinació òculo-manual…tenen molts aspectes positius si es fa un bon ús. Cal controlar per part dels pares els jocs que fan servir els seus fills. Tots els jocs estan obligats a portar el Còdig PEGI, una classificació a la caràtula que indica l’edat i les característiques del joc.

Actualment en el mercat existeix una gran varietat de jocs, molt d’ells poc recomanables. Els jocs violents provoquen una major agressivitat física i verbal i els nois són propensos a atribuir intencions hostils en els altres. Estimulen la competitivitat, la violència, el sexisme, la velocitat. Al febrer 2008, per exemple, sortirà un joc anomenat BULLY, un joc en el qual el protagonista és un noi que assetja als companys i mestres. Amb un alt contingut violent afavoreix el bulling.

També poden ser perillosos en persones amb característiques de risc els jocs en els quals es viu una realitat virtual (com Second Life), ja que es pot perdre la barrera entre la realitat i la ficció.

Així, es aconsellable llegir les característiques del joc abans de comprar-lo, conèixer el contingut dels jocs, veure com juguen els nostres fills i jugar amb ells, discutir els continguts, educar entre violència real i no real…es a dir, la supervisió de l’adult. Hem de recordar que els nens petits no tenen gaire sentit crític i poden no diferenciar la realitat i la ficció.

Televisió

Els nens d’entre 4 a 10 anys veuen una mitjana de 140 minuts de televisió al dia. Però tant preocupant com la quantitat d’hores és el contingut dels programes que veuen. Tot i que existeix de forma obligatòria una franja de protecció – de 8 a 9 i de 17 a 20h- en aquesta franja moltes vegades hi han pocs continguts infantils.

En aquesta franja el tipus de programes solen ser per a adults (magatzines, recopilacions d’altres programes de franja d’adults…). També s’emeten dibuixos animats, però destinats a públic adult: Els Simpsons, Shin-Chan, Padre de familia… Actualment a les telesèries s’incorporen personatges infantils per tenir més audiència, i sota la aparença de sèrie familiar els nens veuen continguts no adequats.

Cal controlar: els nens estan veien el mateix que els adults.