Orientació vocacional i d’estudis dels nostres fills

JA ETS GRAN, QUÈ VOLS SER? L’ELECCIÓ D’ESTUDIS

Resum de la xerrada que va tenir lloc el 15 de març de 2007.

Per primera vegada que els nens/nenes han de prendre una decisió important per sí mateixos. Existeix por per part dels pares davant una mala elecció i dels propis fills, ja que per a ells aquesta és una decisió de gran importància ja que escollir la professió simbolitza “allò que s’arribarà a ser”.

Per situar-nos en el context en el qual ens estem movent es va explicar el Sistema Educatiu actual, indicant les principals sortides educatives que ofereix: Garantia Social, Cicles grau mig i Superior, Batxillerat i Universitat fent referència als canvis que suposarà la reforma universitària. També es van explicar altres sortides formatives de formació no reglada com les Escoles Taller, Cases d’Oficis i la Formació Professional Ocupacional.

Com a marc de referència també es va donar un apunt sobre les característiques que presenten els adolescents, etapa marcada per múltiples canvis: desenvolupament físic, crisi d’identitat per que els adolescents es troben entre un món que s’acaba (la infància) i un altre que s’apropa (el del adult), inestabilitat emocional, desconcert… Té una lluita interna per trobar-se a sí mateix, trobar el seu lloc, definir-se com a persona. Els hi costa sotmetre’s a regles, obligacions, exigències socials. Són intolerants davant la disciplina i refusen l’autoritat. És una etapa de rebel.lió contra els pares, no suporten el control i la seva guia.

Per poder ajudar-los en la seva elecció professional l’escola duu a terme diferents actuacions en matèria d’Orientació vocacional. Amb els alumnes treballa l’autoconeixement, el coneixement del món acadèmic i del món laboral. Per assolir aquest objectiu es treballen tutories individualitzades, tutories en grup, reunions de professors per valorar a cada alumne, reunions amb pares i entrevistes amb la família.

COM PODEN AJUDAR ELS PARES?

En primer lloc és important que es prengui consciència de la decisió. No és una decisió qualsevol i no es pot improvisar. No es pot escollir condicionat per l’elecció dels amics, per les expectatives dels pares, per la imatge parcial que tinguin de les professions.

Escollir estudis significa triar un itinerari formatiu cap a una professió, y aquest procés requereix temps per a la reflexió i recerca d’informació, tant si es té clar els estudis com si no. S’han de valorar les diferents possibilitats. Per això cal seguir una sèrie de fases:

1.- Informació.
Informar-se no només dóna seguretat en la decisió, a més a més obre noves possibilitats i opcions. Aquesta informació la podem cercar en: fonts documentals, dels tutors de l’escola, del propi fill/a analitzant les seves capacitats, preferències, habilitats, aficions… i dels propis pares.

Els pares són qui coneixen millor els fills: les seves possibilitats, interessos, habilitats…això els permet un major ajustament entre expectatives i capacitats. Ës important que poder guiar adequadament als fill s’evitin prejudicis: de gènere, de prestigi social, de sortides laboralS, voler únicament fills universitaris o tenir unes expectatives massa altes, sense tenir en compte les limitacions.

2.- Delimitar objectius.
Una vegada obtinguda la primera informació, d’haver obtingut una visió global, d’haver contrastat diferents perspectives, cal anar delimitant àrees o camps d’interès.

3.- Aprofundir en la cerca d’informació.
Cercant amb més profunditat: estudis, continguts, sortides laborals, tasques concretes i reals a desenvolupar en la vida professional, assignatures, centres d’estudi, recursos i beques, pràctiques, comparar el perfil del professional i el personal, les notes de tall…

Els pares hauran de ser transmisors de serenitat. La carrera professional és molt llarga i, encara que ara és un moment puntual important, de fet és un procés continuo al llarg de la vida i, per tant, l’elecció d’ara no té per què ser en cap cas definitiva o irreversible.Quants pares dels pressents treballen de allò que han estudiat? Quants han assolit la meta que es proposaven quan eren adolescents? Amb el temps les coses es veuen d’una altre manera. I dels errors s’aprèn.

Per poder fer de guies en aquesta etapa és important comunicar-se i establir una relació de confiança. La comunicació amb un/a fill/a adolescent dependrà en gran mesura de la comunicació establerta entre pares i fills durant el període d’infantesa. Si l’actitud del pares durant aquesta etapa ha estat dialogant, de confiança i de valoració i potenciació de l’autoestima, la comunicació serà més fructífera durant l’adolescència. Al comunicar-se amb certa freqüència el fill/a nota un especial interès sobre la seva persona que resulta motivador, encara que no ho reconegui.

Hem de valorar al fill/a des de totes les dimensions d’una persona, des de un punt de vista global: intel.lectual, emocional, afectiva, social, física i de valors. És així com s’aconsegueix persones sanes, integrades socialment, amb autoestima, identitat i autoconeixement per prendre decisions personals.

Davant actituds d’indiferència o sobreprotecció, l’actitud més adequada és la de ajuda, interès, diàleg i cordialitat.

PER TROBAR MÉS INFORMACIÓ SOBRE ESTUDIS I SORTIDES PROFESSIONALS

http://www.edu365.cat
http://www.xtec.cat
http://www.gencat.cat
http://www10.gencat.net/dursi/es/sortides/index.htm

Universitat de Barcelona http://www.ub.edu
Universitat Autònoma de Barcelona http://www.uab.cat
Universitat Politècnica de Catalunya http://www.upc.edu
Universitat Pompeu Fabra http://www.upf.edu
Universitat Ramon Llull http://www.url.edu
Universitat de Lleida http://www.udl.cat
Universitat de Girona http://www.udg.edu
Universitat Rovira i Virgili http://www.urv.cat
Universitat de Vic http://www.uvic.cat
Universitat Oberta de Catalunya http://www.uoc.edu
Universitat Internacional de Catalunya http://www.uic.cat
Universitat Abat Oliba CEU http://www.uao.es

Tornar