Què hi ha per sopar?

Aquesta és una pregunta que gairebé sentim cada dia a casa. La nostra resposta interior sol ser “I avui, que faig?”. El pas següent és obrir la nevera, buscar inspiració segons les nostres forces i ànims, fer un sopar o un altre.

A l’APA ens han arribat diversos comentaris sobre els menús del dinar que se serveixen a l’escola. Pero ningú ens ha demanat consell sobre una cosa igual d’important: el sopar. Assolim que el dinar és l’àpat fort i bàsic, la qual cosa fa que no donem prou importància a l’esmorzar i al sopar.

Quant al dinar, podem estar tranquils. Una dietista, experta en alimentació col.lectiva, a la que hem consultat els menús que ofereix l’empresa externa, ens confirma que són prou equilibrats i estan planificats d’acord amb criteris dietètics i nutricionals correctes i actuals. Una altra cosa és el que el nen acaba menjant del que li serveixen.

Pel que fa al sopar us volem ter arribar una sèrie de recomanacions, des del punt de vista nutricional:

  • Us aconsellem que us informeu a través del/la mestre/a si el nostre/a nen/a s’ho menja tot, té predilecció per algun plat o hi ha algun tipus d’aliment que no menja. En funció d’aixo al sopar hauríem de complementar les mancances del dinar i, a més, educar i engrescar els nostres fills a menjar de tot, especialment a11ò que no volen menjar a l’escola.
  • Us aconsellem que al començar la setmana mireu els menús que hi haurà. Així tindreu una pista sobre què podem fer i què no cal fer, per evitar de repetir els plats per sopar.
  • És important que en algun dels dos àpats hi hagi, com a mínim: verdura, fruita i làctics.
  • És bo complementar la font de proteïnes del diner. És a dir, si hi ha hagut carn, per sopar podríem donar peix, ous o fins i tot una porció de formatge.
  • Tres quarts del mateix quant als cereals (pasta, arròs) i llegums.
  • Ja sabeu que la millor dieta és la mediterrània, no només pels productes que la conformen, sinó per la varietat. I és que aquesta és la clau, menjar de tot. Als nens i nenes els hem d’ensenyar aquesta riquesa de productes, molts d’ells canviants durant l’any. Podem utilitzar els aliments com una eina d’educació. A través d’ells podem coneixer millor el nostre entorn: geografía, clima, història, economia, biologia…

L’última reflexió sobre el sopar, és que en la nostra cultura el menjar és un acte social. Podem aprofitar el sopar per xerrar tranquil.lament amb els nostres fills, si pot ser, sense la interferència de la televisió. Pero aquest és un tema per un altre dia.

Xavier de Blas
Delegat de Menjador de l’APA
Biòleg especialista en alimentació de col.lectivitats